• El Govern ha optat per la solució d’aprovar una reducció transitòria del tipus impositiu d’IVA que repercuteix en qualsevol ciutadà, independentment de la seva renda
• La mesura acosta així l’IVA de l’electricitat al 4% dels productes de primera necessitat.

Ja s’ha publicat el Real Decret Llei 11/2022 pel quan s’aprova una reducció de l’IVA de l’electricitat del 10% al 5% fins finals de 2022 per a consumidors amb potència contractada inferior a 10kW i sempre que el preu mitjà mensual del mercat majorista estigui per sobre dels 45€/MWh. La mesura ve després que, al 2021, el Govern aprovés una reducció de l’IVA que el feia passar del 21% al 10%. Per a consumidors vulnerables severs, aquesta reducció aplicarà independentement de la potència contractada.

Des d’Ecoserveis ens preguntem: Perquè aquesta reducció? Com ens afectarà? Us ho expliquem donant resposta a 7 punts clau:

Quin IVA hem pagat fins ara i quin és el canvi?

Fins ara s’aplicava el tipus general d’IVA del 10% a l’electricitat.

Fins finals de 2022 s’aplicarà el tipus reduït del 5% als consumidors amb potències contractades menors a 10kW i, en qualsevol cas a consumidors vulnerables severs sempre que el preu mitjà mensual del mercat majorista estigui per sobre dels 45 €/MWh.

Quins tipus impositius d’IVA existeixen actualment?

L’IVA és l’impost indirecte que grava el consum de cada ciutadà independentment de la seva renta. S’aplica el tipus general (21%) a tots els productes i serveis per defecte, i és el que s’aplicava a l’electricitat fins al 2021.

Existeix una sèrie de productes i serveis què tributen a un tipus reduït (10%) com ara el transport de viatgers, arbres frutals, plantes hortícoles, aliments de nutrició animal, ulleres o lentilles, habitatge, hostaleria, restaurants i càmpings, assistència sanitària, arrendaments, etc. Sota aquesta categoria és on s’emmarcava la reducció per a l’electricitat. Ara ha baixat fins al 5%.

Finalment a Espanya s’aplica també un tipus impositiu superreduït (4%) per a productes i serveis entesos de primeríssima necessitat com ara productes d’alimentació bàsics, llibres, periòdics, medicaments, etc. Així doncs, a partir d’aquest 2022 es considera l’electricitat un producte susceptible de tenir IVA superreduït.

Quin tipus d’IVA tributen a altres països de la UE per a l’electricitat?

Varia molt en funció de cada país, des del 25% en Dinamarca fins al 5% en Malta. Hi ha exemples com el de França, on s’aplica un IVA reduït del 5,5% a un col·lectiu concret, el de persones grans, i del 20% per a la resta.

La pròpia Comissió Europea publica periòdicament els tipus d’IVA dels Estats Membre.

Per què fa uns mesos es parlava de què no es podia reduir el tipus d’IVA per l’electricitat i ara sí?

La Directiva relativa al sistema comú de l’ impost sobre el valor afegit indica en l’Annex III el llistat de productes i serveis en els que se pot aplicar un tipus impositiu reduït. En aquest llistat no figura l’electricitat i d’aquí la confusió de fa uns mesos. Certament, tot i que no figuri, s’hi poden fer excepcions i per això és possible la reducció temporal del tipus impositiu.

Quant recapta l’Estat amb l’IVA provinent del consum elèctric?

Segons els informes de recaudació de l’Agencia Tributària, es recapten uns 6.500 milions d’euros anuals en concepte del 21% d’IVA d’electricitat, així doncs aquesta reducció temporal del tipus afectarà en uns 1.600 milions d’euros que, aparentment, seran compensats pels ingressos extra que s’obtindran gràcies a les subhastes de CO2. D’aquesta manera, l’impacte d’aquesta mesura per a les arques de l’Estat no serà molt elevat.

Es tracta d’una mesura regressiva o progressiva?

Amb els preus de l’electricitat pels núvols, el Govern ha optat per la solució d’aprovar una reducció transitòria del tipus impositiu d’IVA que repercuteix en qualsevol ciutadà, independentment de la seva renda. En alguns casos, els tipus reduïts poden tenir caràcter regressiu ja que beneficien a qui més recursos té. És el cas de la restauració, per exemple, ja que obté un tipus reduït del 10% i beneficia a qui menja a restaurants, que solen ser persones amb cert nivell adquisitiu.

En el cas de l’electricitat, depèn de si les llars amb més renda utilitzen percentualment més kWh que aquelles llars amb menys ingressos. L’INE ofereix les dades desagregades però inclou la categoria d’electricitat, gas, aigua i habitatge juntes permetent-nos, tot i no ser excessivament precisa, fer-nos una idea. Segons les dades publicades de 2015, una llar que obtingui menys de 1.000€ al mes gasta de mitjana uns 6.000€ anuals en habitatge i subministraments bàsics, el que representa quasi el 50% dels seus ingressos. Per contra, una llar que ingressa quasi 5.000€ mensuals necessita uns 12.000€ per cobrir les factures de subministraments i habitatge, el que representa un 20% dels seus ingressos. Vist així, sembla lògic pensar que la reducció del tipus impositiu de l’IVA permetrà reduir més les factures d’electricitat en proporció a qui té menys ingressos, pel que es podria entreveure un caràcter progressiu de la mesura.

És una mesura efectiva per a reduir les factures d’electricitat i protegir als més vulnerables?

Sense cap mena de dubte, s’espera que aquesta reducció del tipus impositiu de l’IVA tingui un impacte en les pròximes factures d’electricitat de la ciutadania.

Tot i així, també es pot exigir la recerca de noves fórmules per a reduir l’esforç dels usuaris d’electricitat domèstics que pagaran factures elevades els propers mesos, sobre tot aquells que estan en situació de vulnerabilitat severa o en risc d’exclusió social.

Parlem de mesures com ara:

• Mantenir aquesta reducció del tipus impositiu més enllà de finals de 2022, ja que l’electricitat és un bé essencial i no un bé de consum més.
• Explorar altres mecanismes més enllà de la reducció del tipus d’IVA per a protegir als més vulnerables dels preus desorbitats del kWh com, per exemple, reduir la càrrega d’altres impostos com ara l’impost de l’electricitat, evitar la doble imposició d’impostos com passa amb aquest últim i l’IVA, augmentar la transparència de les subhastes de fixació de preus, optimitzar el bo social, etc.