Què ens portarà la nova Comissió Europea en 2020?

Europa encara és important, si més no, aquest és el missatge que va rebre el món l’any passat per part dels ciutadans europeus escandalitzats per l’inexorable augment del fantasma d’extrema dreta que sempre ha aguaitat cautelosament. Un aspecte encara més important és que bona part del gran nombre de votants de les eleccions europees de 2019 (el 50,6%) la formaven ciutadans joves de menys de 25 anys, la qual cosa va fer que la seva participació augmentés en 14 punts respecte al 2014. Dit d’una altra manera: el sentit de responsabilitat cívica dels ciutadans de la UE es va ratificar en 2019, i ara és el moment que els nostres responsables de la presa de decisions coincideixin amb les peticions de la gent i legislin en conseqüència.

La creixent consciència sobre l’emergència climàtica entre els ciutadans europeus juntament amb les fluctuacions del preu de l’energia i la contínua agitació geopolítica va obligar a l’antiga Comissió Europea a presentar en 2015 una estratègia convincent per endegar una unió energètica resistent amb una política de canvi climàtic orientada al futur en tots els seus Estats membres. Sense entrar en detalls sobre l’ambició (o la falta d’ella) del nou Paquet d’Energia Neta que va sorgir d’aquesta política de canvi climàtic, actualment la legislació és més propicia a desenvolupar una transició energètica neta i assequible per a Europa.

La Nova presidenta de la Comissió Europea, l’afiliada al Partit Popular Europeu Ursula von der Leyen, ha declarat que una de les principals prioritats de la nova Comissió pel període 2019‑2024 serà la promoció d’un nou Pacte Verd Europeu, la qual cosa significa que l’energia i el clima (entre altres assumptes mediambientals) s’abordaran durant el seu mandat. Algunes preguntes crucials són com ho farà i fins a quin punt. De fet, algunes veus crítiques a Brussel·les ja estan reclamant si aquest pacte és una promesa trencada fins i tot abans que es posi en marxa.

Ara que cada peça de la maquinària europea ha tingut uns mesos per incorporar-se i familiaritzar-se amb les tendències actuals, és moment d’activar alguns processos legislatius. Aquests són alguns dels assumptes més candents d’aquest any quant a energia.

  • Tot i que els Estats membres havien de presentar les seves estratègies nacionals a llarg termini a la Comissió Europea a principi d’any, fins avui només 11 Estats membres han compartit els seus projectes per a contribuir en un sistema energètic d’alta eficiència i basat en energies renovables dins de la UE. Espanya encara no l’ha presentat per raons òbvies (incapacitat per a formar un govern durant el 2019), però el costat positiu és que cada dia s’instal·len més energies renovables i, de la mateixa manera que passa a gran part de la resta d’Europa, s’estan cremant residus fòssils menys perjudicials.
  • S’espera que al març la nova Comissió Europea publiqui un mecanisme de finançament de l’energia renovable per a cobrir les possibles llacunes en la trajectòria cap a les energies renovables en 2030 i per a contribuir en el marc habilitant de la Directiva sobre l’energia renovable de 2018. S’espera que el mecanisme s’estableixi l’1 de gener de 2021.
  • Una altra fita important prevista que es compleixi abans de l’estiu serà l’avaluació per part de la Comissió dels Plans Nacionals d’Energia i Clima definitius. Espanya ha presentat una de les propostes més ambicioses, tot i que no s’ajusta a la climatologia, però s’espera que la Comissió Europea proposi mesures addicionals per a donar suport als Estats membres. Aquesta anàlisi també ajudarà a elaborar un estudi exhaustiu per a reduir les emissions almenys en un 50% i en direcció al 55% cap al 2030. També abans del descans d’estiu, s’espera que la Comissió expliqui quina és la forma més rentable d’atènyer més ambició, la qual cosa pot ser bona si implica la revisió dels objectius actuals pel que fa a eficiència energètica i energia renovable.
  • Es preveu que, a la tardor, ja a redós de la presidència alemanya, es realitzi una revisió important de la Directiva relativa a les piles i acumuladors. Aquest procés procurarà millorar la sostenibilitat i incloure aspectes d’economia circular. També es publicarà una estratègia sobre energia renovable marina i, potser, sobre les energies eòliques i oceàniques al mar. L’estratègia es dirigirà a totes les oportunitats i reptes en relació amb el desenvolupament a gran escala, com l’impacte a les xarxes i mercats energètics, la gestió de l’espai marítim i les dimensions de la política industrial.
  • A final d’any, molt probablement quan se celebri la COP26 a Glasgow, Escòcia, ens agradaria veure un augment als objectius de 2030 que actualment no són vinculants en l’àmbit estatal (eficiència energètica i renovables). Es necessita un enfocament diferent, en cas contrari no assolirem alguns objectius, tal com va passar amb els de 2020, i transmetrem un missatge molt negatiu a la resta del món. Potser, publicant una Llei del Clima per a la UE ambiciosa i vinculant podrem començar a estar en consonància amb l’Acord de París. Per últim, cada Estat membre presentarà el seu pla de calor, la qual cosa significa que cadascú haurà fet una avaluació del seu potencial d’energia procedent de fonts renovables i de l’ús de la calor i el fred al sector de la calefacció i refrigeració.