Necessitem un model de mobilitat més sostenible, però… com el finançarem?

La transició cap a un model més sostenible de mobilitat requereix també d’unes inversions inicials, tant si parlem de les noves infraestructures, com dels vehicles en si. Per produir un canvi estructural és necessària la participació de tots els actors socials, tant les administracions públiques de diversos nivells, com de les empreses i la ciutadania.

Durant els darrers anys han anat sorgint i consolidant-se mecanismes de finançament que poden impulsar aquesta transició, ja sigui facilitant l’accés a capital a institucions públiques, com a empreses i particulars. Aquests són alguns dels instruments de finançament que poden impulsar el desplegament del nou model de mobilitat sostenible:

Models adreçats a particulars i empreses:

Ja hi ha diversos bancs comercials que ofereixen préstecs específics per a finançar la compra d’un vehicle elèctric en condicions més favorables que els préstecs destinats a comprar un cotxe de combustió (interès més baix, temps de devolució més llarg).

Modalitats de finançament col·lectiu, com el crowdlending (préstecs col·lectius) o el crowdequity (participació col·lectiva en un projecte) poden ser interessants per a finançar projectes comunitaris o de petites i mitjanes empreses, alhora que sensibilitzen a potencials usuaris del projecte que s’impulsa. També permeten descentralitzar la propietat de les infraestructures de mobilitat, per tal de promoure’n també la propietat ciutadana.

Permet llogar un vehicle i serveis associats (manteniment, assegurança, pàrquing, etc.) sense haver de fer una inversió inicial. A més a més, com que l’empresa de renting sol tenir diversos tipus de vehicles, és una manera de poder utilitzar diferents vehicles en funció de les necessitats. Al ser un servei, té un cost addicional a si et compres un vehicle directament, però per usos poc freqüents és una opció interessant perquè ja integra tots els costos derivats del manteniment.

Anualment acostumen a publicar-se ajust públics per a finançar la compra de vehicles elèctrics, que reduiran els temps de retorn de la inversió.

Alguns municipis estan aplicant reduccions en l’Impost de Vehicles de Tracció Mecànica per a vehicles elèctrics. De la mateixa manera, alguns municipis també faciliten el pàrquing gratuït en zones d’aparcament de pagament per als vehicles elèctrics.

Aquest sistema permet vendre a la xarxa l’energia elèctrica acumulada al vehicle quan aquest no s’està utilitzant. En vendre l’energia, permet generar uns ingressos que faran que la inversió sigui rentable en menys temps. Al nostre país encara no existeix un marc legal per poder utilitzar aquest mecanisme, però veient l’evolució a altres països, esperem que en el futur sigui un instrument més per finançar el vehicle elèctric.

Models per a administracions públiques i empreses:

Els estalvis energètics i d’emissions associats a la mobilitat són molt elevats, especialment quan parlem de projectes públics d’infraestructures o de transports col·lectius (millora del transport públic, plataformes de vehicle compartit, infraestructura per promoure l’ús de la bicicleta, etc.

Aquestes característiques situen els projectes de mobilitat sostenible com a bons candidats per ser finançats a través de bons verds. Els bons verds busquen mobilitzar recursos públics i privats per a l’adaptació al canvi climàtic, les renovables i altres projectes amb impacte ambiental. La diferència amb els bons convencionals és el compromís que els ingressos s’inverteixin en projectes que generin beneficis ambientals. L’ús de bons verds per finançar mesures de mitigació i adaptació al canvi climàtic ha crescut exponencialment en els últims anys a nivell mundial, i al nostre país algunes ciutats com Barcelona i Madrid ja n’han començat a utilitzar.

Per a finançar projectes privats relativament grans, i amb capacitat de creixement, com per exemple plataformes de vehicle compartit, poden utilitzar-se préstecs participatius. Els préstecs participatius són un instrument de finançament intermedi entre el capital (participació en fons) i el préstec a llarg termini. Els préstecs participatius són préstecs en els quals s’estipula que el prestador-finançador, a més de la remuneració ordinària a través d’interessos, obté una remuneració depenent dels beneficis obtinguts pel prestatari. Poden oferir períodes de carència. Per a certs projectes, aquests períodes de carència poden ajudar a donar múscul financer en la fase d’implantació d’infraestructures, mentre el projecte encara no dóna retorns econòmics. A més, solen oferir temps de devolució del préstec més llargs que els préstecs convencionals.

Els CRE poden utilitzar-se també per a projectes de mobilitat sostenible. Poden ser útils per renovar la flota de vehicles d’una empresa o una entitat pública si es vol desplaçar el risc financer a un tercer, una Empresa de Serveis Energètics (ESE). Aquest tipus de contractes poden facilitar la inversió inicial (es pot estipular que la faci la ESE i se li retorni amb la quota mensual que rebrà, en funció dels estalvis generats), i a més a més pot definir-se el clausulat del contracte de manera que la inversió no pesi al balanç comptable de l’empresa o entitat pública que està fent el projecte.

Aquests mecanismes ja estan força consolidats en l’àmbit de la mobilitat. El leasing és una compra d’un bé a terminis, està regulat, i no inclou serveis addicionals. Només existeix per a persones jurídiques. Al seu una compra d’un actiu, la inversió quedarà reflectida al balanç del comprador. El renting és un contracte de lloguer de béns i/o serveis, i com a tal, no pesa al balanç. No està regulat, i va destinat tant a persones jurídiques com físiques. La propietat del bé queda en mans de l’empresa que ofereix el renting.

En general, els projectes de mobilitat sostenible acostumen a ser rentables en si mateixos, ja que suposen un estalvi considerable en combustibles fòssils.

Imatge principal: <a href=”https://www.freepik.es/fotos-vectores-gratis/negocios”>Foto de Negocios creado por katemangostar – www.freepik.es</a>