Des de l’associació Ecoserveis hem dissenyat una guia metodològica per plasmar l’experiència i la professionalitat de més de 10 anys en el sector de l’energia i recollir tots els aprenentatges després d’haver realitzat més de dos centenars d’intervencions energètiques en llars vulnerables utilitzant diverses metodologies. Per aquest motiu, la guia incorpora en tots els apartats l’experiència real, objectiva i subjectiva, per poder oferir un servei competent i complet en temàtiques sensibles en llars vulnerables. Tanmateix, Ecoserveis s’ha submergit en el repte de transmetre totes les seves dades generades a les intervencions amb la complexitat de les variables socioeconòmiques, sociodemogràfiques i d’habitatge que ajuda a entendre la situació energètica actual de la llar.
A continuació es mostra un petit resum sobre els continguts de la guia metodològica i l’anàlisi qualitatiu i quantitatiu de les dades amb les cinc metodologies generades a través de diversos projectes analitzats. Cal tenir en compte dos aspectes significatius de les variables; (1) la mostra de les dades varia segons cada metodologia, ja que són mostres irregulars. (2) Les variables socioeconòmiques (inclou: situació laboral), sociodemogràfiques (inclou: composició de la llar, nivell educatiu, salut personal i lloc de naixement) i d’habitatge (inclou: règim de tinença, any de construcció, tipologia de la llar i superfície) són el filtre d’anàlisi de les dades energètiques (inclou: la instal·lació de material de baix cost, els assessoraments tarifaris o de gestió i d’hàbits de consum) extretes durant el procés de les intervencions. Per aquest motiu, s’han dissenyat cinc metodologies de característiques diverses que tenen en compte tots els aspectes estudiats i, d’aquesta manera, podem comparar l’impacte de cada una.
L’anàlisi s’ha produït a través de les quatre fases que s’utilitzen a l’hora de realitzar una intervenció a la llar: fase d’identificació, fase de diagnòstic, fase d’intervenció (en aquesta fase s’inclou l’agent que executa la intervenció) i fase d’avaluació. Cada metodologia especifica qui és el professional que identifica les llars en situació de vulnerabilitat i qui és l’agent energètic que executa la intervenció.
Així doncs, a partir d’una sèrie d’indicadors bàsics sobre temes socials, demogràfics, econòmics i d’habitatge, juntament amb totes les dades energètiques dels projectes treballats, es proporciona una visió global de la situació de la pobresa energètica en el context català.
Context global: Anàlisi qualitatiu de les dades
Des d’una visió global de les dades, el perfil sociodemogràfic es compon per llars d’entre una i dues persones, fet que pot indicar que la majoria dels usuaris es troben en edats avançades. La composició de la llar entre una i dues persones es reafirma molt més observant el número d’infants a les llars, ja que el 46% de les famílies no tenen cap menor d’edat. Pel que fa el nivell d’instrucció, els estudis obligatoris i secundaris són els que representen un percentatge més elevat, quasi el 40%. En canvi, els estudis universitaris o superiors no arriba el 20% de les llars.
El perfil socioeconòmic indica que un gruix important dels usuaris (70%) destaquen per tenir pensions mínimes i, a més a més, la majoria són membres dependents, és a dir, necessiten ajuda externa per poder tenir una vida en condicions. És important ressaltar que entre un i tres usuaris es troben en situació d’atur, tenint en compte que la majoria de les llars la composen una o dues persones.
Tenint present que la mostra és irregular, és a dir, no hi ha les mateixes dades en tots els projectes analitzats, es pot determinar en mode general el perfil concret que s’ha pogut extreure de les diverses variables. Ens trobem d’avant d’una població envellida, on la majoria es troben sols o són dues persones a la llar, amb un nivell d’instrucció baix (dificultat d’haver pogut cursar estudis superiors) i amb pensions mínimes de jubilació.
Les metodologies: resultats
Per altra banda, s’aprofundeix en l’anàlisi de les cinc metodologies, que s’han elaborat a través de les variables socials i d’habitatge juntament amb les dades energètiques, per observar les comparacions i l’impacte de cada una.
Les metodologies 1, 2 i 5 incorporen un gruix més important de variables socials o d’entorn que donen un joc més exhaustiu alhora de compondre indicadors i extreure resultats. Aquest fet es troba remarcat per la presencia dels professionals de Serveis Socials, que poden aportar una visió més social i qualitativa a l’hora de dur a terme les intervencions.
En canvi, en les metodologies 3 i 4 les variables socials no tenen tant pes com als anàlisis anteriors ja que s’han centrat molt més en la part tècnica de vulnerabilitat energètica de la llar. També, aquestes dues metodologies són realitzades completament per professionals energètics i voluntaris (en aquest cas, voluntaris d’una subministradora energètica). Per tant, la part tècnica obté un pes molt més remarcat que en les metodologies anteriors. Cal destacar que algunes dades, com per exemple la composició de la llar, són totalment necessàries alhora de dur a terme una intervenció energètica ja que s’ha de conèixer qui conviu en la llar intervinguda.
Per finalitzar, totes les metodologies presenten formats diversos d’identificació i execució de les intervencions per poder-se adaptar a les característiques específiques de cada projecte i demanda.
