Al març de 2020, s’estimava que a tot el món s’enviaven cada minut 59 milions de missatges de WhatsApp, es visualitzaven 764.000 hores de contingut a Netflix, 4,7 milions de vídeos a YouTube i es feien 4,1 milions de recerques a Google,[1] Al gener del 2020, el nombre de persones a tot el món que utilitzava internet havia crescut fins als 4.5400 milions, un augment del 7 per cent (298 milions de nous usuaris) respecte al gener del 2019[2].

Quan parlem del creixement en l’ús d’Internet no podem deixar de fer menció a l’expansió experimentada a escala mundial durant la pandèmia de la COVID-19. La diferència entre el començament de 2020 i el segon trimestre de l’any fan palès un canvi sense precedents i s’estima que el tràfic global d’Internet ha crescut en 30 % al llarg d’aquest any i fins el juliol[3]. Després dels mesos de confinament i d’haver transformat de manera forçada els nostres mètodes de treball cap a un format molt més digital (el teletreball), les dades permeten entreveure l’impacte que pot tenir el immens consum de dades d’internet que succeeix a diari.

Només Telefònica, responsable del 30 % de les persones usuàries de telefonia mòbil a Espanya[4] va registrar, durant els mesos de confinament, un creixement d’ús d’internet més alt que al llarg de tot l’any anterior[5].

I què és el què contamina d’internet?

La contaminació es deu a les infraestructures necessàries per conservar els correus, les fotografies o la música que tenim al “núvol” en un espai físic real: els centres de dades. Són infraestructures gegantines que, a més a més d’estar 24h enceses, necessiten refrigeració i una còpia de seguretat. Aquestes infraestructures les podem classificar en:

• Les granges de dades: com explica Som Connexió en aquest article sobre el núvol, aquest concepte amable, eteri i llunyà funciona com a un eufemisme que invisibilitza l’existència d’ordinadors que ocupen edificis de milers d’hectàrees on s’emmagatzemen les dades en format físic i que consumeixen grans quantitats d’energia, sobretot per a refrigerar. Per exemple, a Tòquio hi ha un espai de 130.000 m2 ocupat íntegrament de servidors.
• Les antenes i cables:que també necessiten energia elèctrica per funcionar, i que equivaldrien a les carreteres per on circulen les dades. Un recurs interessant és el Submarine Cable Map, on podem veure les connexions que hi ha a través dels oceans i que sovint passen desapercebudes.
• Els dispositius (mòbils, ordinadors, televisions, routers…): que empren part de la seva energia en captar i reproduir les dades, i les bateries dels quals necessiten ser carregades constantment.
• L’energia necessària per fabricar tots els equips i dispositius anteriors i els residus que això genera (cada vegada que canviem de mòbil, per exemple).

I jo, què hi puc fer?

• Les dades, com hem vist, sí ocupen espai. Encara que es tracti d’un espai tan remot que no tinguem idea de la seva ubicació física. Una acció molt al nostre abast és netejar de forma freqüent les nostres safates de correu electrònic per a esborrar missatges antics i que ja no tornarem a obrir. Cadascun dels correus emmagatzemats genera 10 grams de CO2 a l’any. Per a tenir una millor idea d’aquest impacte ambiental, pensa que un cotxe emet 15 grams de C02 cada 100 metres. Així que una safata d’entrada amb només 15 correus emmagatzemats durant un any contamina tant com 1 km recorregut amb cotxe de combustió.
• Com més creix la demanda de dispositius, més se’n fabriquen. Podem allargar la vida dels nostres telèfons mòbils i dispositius electrònics. Si els reciclem i reparem evitarem generar residus i reduirem el cost energètic de produir-ne un de nou (uns 23,5 kg de CO2).
• Ves al gra i redueix l’ús de les dades, Evita els missatges amb imatges i desconnecta les dades del mòbil quan sigui possible o el router a les nits.
• Abans de descarregar contingut audiovisual, pensa si realment et cal que estigui en alta resolució. Et recomanem descarregar vídeos amb menys resolució i fer-ho connectant-te al wifi sempre que sigui possible, ja que contamina menys que descarregar els vídeos a través de les dades del mòbil.

Els bons hàbits i gestos quotidians poden marcar la gran diferència en la nostra empremta digital.

Segons un informe francès, el 43% de les persones mai s’apaga el stand by de la televisió o el router. Són detalls que poden tenir un gran impacte a nivell global: apagar els interruptors de la llum a les habitacions on no hi hagi ningú, no deixar la impressora o la consola en stand by, tancar del tot l’ordinador en comptes de deixar-lo suspès, o col·locar regletes amb interruptor d’apagat, ja que si l’equip està connectat directament a la xarxa (pensa en els carregadors del mòbil, per exemple) poden seguir utilitzant una part residual d’energia, que es perd en forma de calor.

Què s’està fent a nivell global per millorar la situació actual?

Veiem un augment significatiu en la priorització de l’ús d’energies renovables entre algunes de les majors empreses d’internet. La cursa per construir una xarxa renovable va començar amb Facebook, Apple i Google, que es van comprometre a fer servir el 100% d’energies i ara se’ls han sumat prop d’altres 20 empreses d’internet.

Fixant-nos en el comerç a través d’internet (E-Commerce), veiem que algunes ciutats, com ara Madrid, disposen d’una Ordenança de Mobilitat Sostenible amb una regulació ambiental que premia els vehicles menys contaminants o l’ús dels aparcaments municipals dels serveis de transport de correus i paqueteria. Cada vegada hi ha més iniciatives que tracten d’oferir un transport alternatiu i ecològic per a aquest últim tram, amb transportistes i repartidors que fan servir bicicletes o tricicles. Correos, per esmentar un cas, ha implantat el projecte Mars (Mitjans Alternatius de repartiment Ecològic i Sostenible),  amb entregues per backpackers (motxillers) amb bicicletes elèctriques, vehicles elèctrics i vehicles de gas, segons afirma la pròpia empresa.

Altres idees que sobrevolen la taula de debat apunten cap a estratègies com l’agrupament -per part de les empreses de comerç electrònic- dels lliuraments a un mateix domicili per tal de disminuir el nombre de trajectes a l’hora de portar els productes adquirits a través d’Internet.

Tot i això, no oblidem que internet ens ofereix moltes oportunitats i també té una cara molt positiva

Fa uns anys, aclarir un dubte significava mobilitzar-se fins a la biblioteca local, enviar cartes o pujar a un avió per a entrevistar-se amb persones expertes a altres ciutats. Avui, l’impacte ambiental d’aquests desplaçaments ha estat reduït gràcies al fet que els cercadors ens permeten accedir a milions de dades i informació en un instant. Sense sortir de casa, podem tenir una reunió a Washington o llegir un article científic sense necessitat de viatjar, rebre una publicació impresa en l’altra punta del món, traslladar-nos o utilitzar altres suports més perjudicials per al medi ambient.

El món virtual i les Apps també han fet possible els models d’Economia col·laborativa o d’Ús compartit de certs serveis. Un exemple clar el trobem en la mobilitat, a través de totes les plataformes de Carsharing, que permeten compartir cotxe, o d’altres que permeten compartir motos o fins i tot bicicletes, com és el cas de Bicing a Barcelona. Un seguit de possibilitats que ajuden a descongestionar les ciutats i que van a contracorrent del model de transport privat individual, oferint solucions més senzilles i barates.

Per altra banda podríem nombrar les plataformes de Crowdfunding, que permeten que una persona amb una idea pugui desenvolupar el seu projecte a través de les aportacions fetes arreu del món a través de petits inversors (o no tan petits).

I no oblideu que, si no fos per internet, no estaríeu llegint aquest article!