Els efectes del canvi climàtic són cada vegada més evidents, tal i com posen de manifest les cada vegada més freqüents inundacions, sequeres, plagues i altres esdeveniments meteorològics extrems. Tot i que acostumem a associar-los a països del sud global, el cert és que el canvi climàtic també afecta als països industrialitzats, tal i com indiquen Diffenbaugh i Burke al seu article “Global warming has increased global economic inequality”.

Els fenòmens meteorològics extrems no són nous, però el canvi climàtic està augmentant la seva freqüència i intensitat, el que dificulta que les comunitats i persones afectades puguin afrontar els seus impactes. Segons l’estudi mencionat, les evidències disponibles indiquen que el canvi climàtic intensifica les desigualtats dins dels països i dona peu a un cercle viciós en el qual les diferències socials ja existents contribueixen a que els grups desfavorits pateixin desproporcionadament els seus efectes adversos, el que comporta una major iniquitat. Aquest efecte agreujant es materialitza a través de:

• Un augment de l’exposició dels col·lectius desafavorits als efectes adversos del canvi climàtic
• Un augment de la seva susceptibilitat als danys causats
• Una disminució de la seva capacitat per afrontar i recuperar-se dels danys patits

Una relació no tan evident

Segons les Nacions Unides, aquesta anàlisi pot aplicar-se tan als impactes físics i socioeconòmics del canvi climàtic sobre la pobresa, com als efectes que aquest produeix en el mercat en relació amb els ingressos i el poder adquisitiu dels col·lectius més vulnerables. El Grup del Banc Mundial també ha identificat el canvi climàtic com una barrera per acabar amb la pobresa extrema, considerant-ho una amenaça directa per a la seva mitigació. No obstant, tot i que l’impacte social pot fer-se evident quan hi ha un desastre natural, en altres casos pot ser més fàcil establir un vincle clar entre el canvi climàtic i les desigualtats socials.

En un primer moment, el debat públic sobre els efectes del canvi climàtic es va centrar principalment en els danys físics. Amb el temps, es va començar a parlar de les conseqüències socials en un sentit ampli i cada vegada es fa més evident la necessitat d’analitzar més a fons les desigualtats exacerbades pels seus efectes adversos. Tot i això, encara falta donar forma a les narratives que mostren com el canvi climàtic incrementa les desigualtats socials, especialment entre els col·lectius més desafavorits. Per això cobra especial importància fomentar el debat públic per explicar de forma clara la situació i vincular aquest desafiament global amb el sorgiment de nous nivells i categories de desigualtats a nivell local.

El canvi climàtic és una prioritat global i a Europa s’ha assumit com a tal, tan des de cada Estat membre com en el si de la pròpia Unió. No obstant, encara queda feina per fer per a que la perspectiva de la inclusió social s’incorpori de forma efectiva en el disseny i execució de les polítiques i les acciones relaciones, enlloc de centrar-se únicament en els riscos físics, econòmics i de mercat, que son els principals enfocaments actuals.