Fiscalitat energètica en l’àmbit local: les ordenances com a eina per promoure la transició energètica

Estem en un moment dolç en la percepció de la necessitat d’una transició energètica. La ciutadania vol instal·lacions d’autoconsum però no aplica el mateix criteri de compra que per altres adquisicions. L’anàlisi financer de les instal·lacions d’energies renovables no hauria de ser el criteri prioritari per generar kWh nets, però és un fet que el preu segueix sent una barrera per a les persones. Quan comprem un vehicle o un televisor la rendibilitat de la inversió no té un pes tan gran. En canvi, per posar una instal·lació d’autoconsum a la teulada, l’experiència ens demostra que les famílies necessiten comptabilitzar certa rendibilitat.

És en aquest punt on entren els ajuntaments, els municipis, com l’administració més propera a la població i amb un paper essencial en la promoció de la transició energètica entre la ciutadania. La fiscalitat energètica per promoure la transició energètica té com a objectiu canviar comportaments. Per aquesta raó, i per tal d’impulsar l’autoconsum i la pròpia transició energètica, molts municipis comencen a aplicar beneficis fiscals en les seves normatives, com les bonificacions en l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) o en l’Impost sobre Instal·lacions, Construccions i obres (ICIO). Mitjançant una bonificació en els impostos municipals, la persona rep un senyal positiu que l’anima a prendre la decisió.

Per això és important que les administracions locals dissenyin l’ordenança de manera que sigui efectiva i arribi a la ciutadania, dues accions complementàries però que requereixen plantejaments diferenciats.

Criteris tècnics de redacció d’ordenances per promoure la transició energètica
  • L’objectiu principal de l’ordenança ha de ser el de simplificar tràmits urbanístics (si no hi ha cap normativa de rang superior que ja ho faci) i el d’impulsar les noves instal·lacions -sobretot domèstiques- sobre la base d’incentius fiscals.
  • Els criteris de bonificació no s’han de fixar tenint en compte prioritàriament l’impacte econòmic. Afavorir un determinat tipus d’instal·lació marcarà la tendència al municipi. Així, si es bonifiquen en un percentatge major les instal·lacions d’autoconsum compartides per sobre de les individuals, es fomentaran les accions comunitàries i les comunitats energètiques. Si s’estableixen criteris per bonificar de manera prioritària a persones en situació de vulnerabilitat, el municipi estarà donant un senyal inequívoc que promou una transició energètica per al conjunt de la població i no només per aquelles persones que compten amb prou recursos econòmics.
  • Si el municipi aposta per la transició energètica pot valorar l’aplicació d’ofici de les bonificacions en el moment d’informar sobre la instal·lació. Així, s’evitarà que cada persona hagi de multiplicar els tràmits i s’assegurarà que tothom es beneficia de la bonificació, i no només aquelles persones amb accés a la informació i capacitat per realitzar els tràmits.

I això enllaça amb la segona acció que han de realitzar les corporacions municipals, ja que de poc serveix tenir aprovada una bona ordenança si la ciutadania la desconeix.

Campanya de difusió o instruments per arribar a la població

Una ordenança és un text normatiu de lectura complexa que difícilment tindrà efectes si la gent no la coneix ni l’entén. Per això, qualsevol acció plantejada en aquest sentit ha de comptar amb el disseny d’estratègies per arribar a tota la societat.

En funció de la mida i característiques del municipi poden plantejar accions com:

  • Campanyes de difusió i divulgació específiques sobre l’aprovació de l’ordenança en qüestió, amb la informació elaborada d’una manera senzilla (infografies, etc.).
  • Disseny i implantació de la finestreta única de la transició energètica perquè qualsevol persona tingui accés a informació.
  • Publicació d’una secció específica al web municipal amb l’explicació del procediment i els requisits per accedir a la bonificació.

Les ordenances per a la transició energètica i la fiscalitat ambiental apareixen com accions en els plans d’acció per a l’energia sostenible i el clima (PAESC) de molts municipis. No obstant això, són encara pocs els que han desenvolupat aquest instrument o bé, si ho han fet, la informació no arriba fàcilment a les persones. Per això és cabdal promoure entre les administracions locals el disseny i implementació d’ordenances específiques així com la seva comunicació efectiva per garantir-hi l’accés al conjunt de la població.