Des del moment de la seva publicació al BOE, a l’octubre de 2018, el (ja no tan) nou Bo Social ha sigut font de debat i alguna que altra controvèrsia. Els seus detalls es recullen en dues normatives: el Reial  decret  897/2017,  de  6  d’octubre,  pel  qual  es  regula  la  figura  del consumidor  vulnerable,  el  bo  social  i  altres  mesures  de  protecció  per  als consumidors domèstics d’energia elèctrica. i l’Ordre ETU/943/2017, de 6 d’octubre, que el desenvolupa. Prenent com a base la legislació prèvia, la norma de 2018 afegeix nous criteris per avaluar la condició de vulnerabilitat de les persones usuàries d’energia elèctrica domèstica a l’Estat espanyol i regula l’aplicació del bo social, un mecanisme de protecció que es va posar en marxa l’1 de juliol de 2009.

Més enllà dels canvis publicats al nou Reial Decret-llei, des d’Ecoserveis ens preocupen dades com la poca quantitat de persones que el van tramitar durant l’any posterior a la seva entrada en vigència, malgrat ser elegibles per a alguna de les bonificacions establertes a la normativa. Les dades de setembre de 2018 revelaven que només 542.733 persones -dels més de 2 milions de llars elegibles estimades- se n’havien acollit i comptaven amb accés efectiu al descompte corresponent.

Recordeu que tota la informació sobre els criteris d’elegibilitat i tramitació estan actualitzats a https://www.cnmc.es/bono-social

Per què és important sol·licitar el bo social?

Perquè és una mesura de protecció. La seva aplicació implica una reducció en l’import de les factures del servei elèctric per a les llars elegibles.

La norma vigent que protegeix més al consumidor vulnerable és el bo social. És un dret de l’usuari d’energia en situació de vulnerabilitat i tothom que és elegible té autoritat per sol·licitar-lo.

Com s’hauria de gestionar?

• La informació sobre el bo social ha de ser clara, actualitzada i ha d’estar disponible no només en format digital sinó també en paper. Els canals de difusió s’han d’ampliar i reforçar més enllà de la comunicació a través d’Internet, perquè hi ha col·lectius amb dificultats per a accedir als canals digitals. Les administracions locals i els punts de servei de les companyies comercialitzadores d’electricitat han de facilitar i promoure l’accés dels usuaris/es a la bonificació.

Apreciacions específiques sobre la normativa que regula el bo social:

Classificació dels usuaris

• Valorem positivament la definició de dues categories de consumidors: vulnerable i vulnerable sever.
• Valorem negativament el marge d’ingressos establert per a les famílies sense menors a càrrec ja que és molt baix per a mantenir unes condicions de vida dignes. Argumentem que les realitats socioeconòmiques de les famílies són complexes i van més enllà del fet de tenir o no tenir fills.
• Valorem negativament la manca de lògica de no establir cap límit de renda per a famílies nombroses. Que una família tingui molts descendents no implica que sigui vulnerable.
• Valorem negativament que la cobertura per a pensionistes consideri exclusivament les pensions mínimes per jubilació o incapacitat permanent. Creiem que s’hauria d’incloure qualsevol tipus de pensió (viudetat, orfes, favor de familiars). Considerem especialment notori i comú el cas de les dones que viuen soles i cobren pensió de viudetat, ja que queden excloses d’aquesta categoria.
• Valorem negativament que la categoria de consumidor en risc d’exclusió social no s’hagi desplegat. La normativa deixa oberta a cada comunitat autònoma el mecanisme d’aplicació del cofinançament per a aquestes persones sense indicar pautes per a l’establiment dels criteris concrets.

Requisits

• Considerem que els descomptes establerts per als consumidors vulnerables en funció del límit de renda són molt baixos. Els descomptes que s’apliquen als consumidors vulnerables severs són un 15% més alts en relació amb l’establert per als consumidors vulnerables, però el límit de renda per a què aquests consumidors puguin accedir-hi és molt més baix, la qual cosa engrandeix la diferència entre aquestes dues categories de beneficiaris/àries.
• Per tal d’accedir al bo social, algunes persones amb condicions especials de vulnerabilitat, com ara les persones amb discapacitat, precisen d’un document signat pels serveis socials de l’òrgan competent o per qui designi la Comunitat Autònoma corresponent. Aquest fet provoca la saturació innecessària d’aquests serveis. En el cas concret de les persones amb discapacitat, la saturació té lloc perquè aquesta condició no necessàriament implica que siguin usuari/es de serveis socials. Per a situacions com aquestes i d’altres equivalents, suggerim que es pugui iniciar la tramitació del bo social amb la targeta acreditativa de la discapacitat, sense necessitat de demanar documentació addicional als serveis socials

Límit de consum d’energia

• Considerem que els límits màxims d’ús energètic establerts per a les diferents categories de beneficiaris són molt baixos, a excepció del grup de famílies nombroses. Aconseguir nivells adequats de temperatura a la llar pot requerir diferents quantitats d’energia en funció de diferents factors com, per exemple, l’aïllament tèrmic de la llar o la zona climàtica on es trobi.
• Valorem negativament que s’arrodoneix a una quantitat fixa diària, ja que no té en compte aspectes determinants per a l’ús de l’energia com les característiques territorials, d’estacionalitat o les condicions de la llar, ni tampoc està ben compensat respecte a les persones adultes que hi viuen ja que, quan no hi ha menors a la unitat familiar, el límit de consum és el mateix tant si hi ha quatre persones com si només n’hi ha una.
• Defensem una estimació anual del període de facturació, ja que d’aquesta manera es compensarien els mesos freds, de major ús energètic, amb els més temperats, quan es genera una despesa inferior. Actualment el càlcul es fa per període de facturació (que en el cas de PVPC, per exemple, és mensual).

Tramitació

• Hem trobat casos en què la informació oferida a les persones usuàries és insuficient o fins i tot errònia. Així, considerem que cal garantir que el personal dels punts de servei de les empreses subministradores compti amb una formació adient sobre el bo social que els permeti gestionar i resoldre de forma àgil i eficient les diferents sol·licituds de les persones beneficiàries.
• Davant del circuit de sol·licitud establert per la normativa cal preguntar-nos si una bonificació pública ha de ser tramitada per una empresa privada. Aquest sistema atorga el poder a les companyies i no a les persones. Que les comercialitzadores elèctriques rebin i gestionin les sol·licituds i valorin cada cas, sovint dóna lloc a errors de tramitació, quedant l’aprovació dels possibles beneficiaris/es a decisió de l’empresa, si vol o no revisar la sol·licitud.
• Suggerim agilitzar la gestió administrativa de les sol·licituds mitjançant instruments d’acreditació a l’estil d’un carnet semblant al de família nombrosa o d’altres, que es pugui emetre des de les administracions públiques i que garanteixi que la persona compleix els criteris exigits per a sol·licitar el bo social. Aquest tipus d’instrument es podria fer servir de manera compartida per a altres mecanismes de protecció que es generin en el futur per a l’ús del gas o de l’aigua.
• Considerem correcte el termini de renovació de la bonificació cada dos anys perquè durant aquest temps les circumstàncies de la persona en situació de vulnerabilitat poden haver canviat. Tot i així, considerem important establir mecanismes d’automatització perquè el procediment per a gestionar la renovació implica presentar de nou tota la documentació, cosa que no sempre resulta àgil.
• Ens sembla apropiada l’extensió de sis mesos, prorrogables a sis mesos més, per a la modificació de l’antic bo social al nou, ja que la manca de difusió del procediment ha fet que moltes persones no fossin conscients de la necessitat de realitzar el tràmit. Cal, però, insistir en la necessitat de difondre aquest termini i donar a conèixer amb claredat i de forma efectiva en què consisteix aquesta gestió i les conseqüències que té per a l’usuari implicat no realitzar-la.

Impacte

• • L’abast del nou bo social és més ampli entre els usuaris vulnerables. Malgrat aquest fet, considerem molt greu que la pròpia memòria justificativa del bo social^[1] categoritzi com a “improbable” que la totalitat de les persones potencialment beneficiàries el sol·licitin i que, per tant, el Ministeri hagi estimat que només es rebran un 45% de sol·licituds sobre el total de les llars que compleixen amb els requisits per a sol·licitar-lo. Entenem que la funció de l’autoritat gestora d’aquest tipus de beneficis socials és arribar al màxim possible de beneficiaris i que, en aquest sentit, la normativa ha de garantir l’aplicació dels mecanismes necessaris a tal fi.

_{[1] Ministerio de Energía, Turismo y Agenda Digital. MEMORIA JUSTIFICATIVA DEL REAL DECRETO POR EL QUE SE REGULA EL CONSUMIDOR VULNERABLE DE ENERGÍA ELÉCTRICA, EL BONO SOCIAL Y LAS CONDICIONES DE SUSPENSIÓN DEL SUMINISTRO PARA CONSUMIDORES CON POTENCIA CONTRATADA IGUAL O INFERIOR A 10 KW. Estimación del número de hogares que efectivamente podrían hacer uso del bono social. http://www.minetad.gob.es/energia/es-ES/Participacion/Documents/Bono%20Social/memoria-RD-bono-social-2017.pdf}

Comprova si pots sol·licitar el bo social elèctric