Les dones, el clima. Sí, les ciutats semblen començar a tenyir el seu imaginari amb colors verds (d’ecologisme) i liles (de feminisme) i anem veient com aquests conceptes van penetrant -per sort- tant en les agendes polítiques com a les converses de barri. Ambdós conceptes, com si poguessin cobrar vida pròpia i es trobessin còmodes passejant de la mà entre els carrers de la ciutat, es van materialitzant, cada cop més, en esdeveniments com el que vàrem assistir el passat 14 d’octubre en el marc dels dies pel clima i que portava per nom “dones liderant la lluita contra el canvi climàtic”.

En breu, la taula rodona posava sobre manifest el rol de les dones en la lluita contra el canvi climàtic des de les ciutats. Però aquí no volem donar una explicació sobre les xerrades, sinó anar un pas més enllà i reflexionar sobre el que en vàrem treure d’una taula rodona liderada, és clar, per dones amb el poder de prendre decisions que tinguin un impacte polític. Hi ha, com a mínim, tres coses a destacar: (1) La feminització de la política és un aspecte clau per aconseguir actuar contra el canvi climàtic; (2) s’ha d’aconseguir un canvi de sistema que posi el benefici humà i ecològic per sobre de l’econòmic i (3) és necessària una transmissió de coneixement i col·laboració entre les escales polítiques (d’Europa a les ciutats).

1) La feminització de la política com a aspecte clau per aconseguir actuar contra el canvi climàtic

La qüestió aquí recau en la idea de que els impactes del canvi climàtic estan estretament lligats a un concepte de justícia on hi ha agents més “responsables” i agents que pateixen més les conseqüències de la crisi climàtica. Però el terme justícia, com deia Milton Friedman al 1977 o diu ara Robert Bullard en termes de justícia climàtica, és un terme molt subjectiu que depèn de qui el defineix. És per això que, per arribar a un consens sobre què és just en termes de com actuar per mitigar i adaptar-nos al canvi climàtic cal una visió de tots els agents afectats. Quan parlem d’agents afectats parlem de persones, organitzacions, administracions… En un món on, a nivell generalista, podríem argumentar que predomina un tarannà heteropatriarcal on els homes ocupen posicions de poder, és imprescindible integrar la visió de les dones, bàsicament per dos motius principals: (1) per a aconseguir una visió més justa sobre com mitigar i adaptar-nos al canvi climàtic i (2) perquè les dones son les que més en pateixen les conseqüències.

La idea de feminitzar els llocs de poder per tal d’aconseguir espais de treball i, en últim terme, un món més just, no és en sí mateixa una idea només aplicable a la justícia climàtica. No per això, tanmateix, deixa de ser clau en aquest camp. A més, cal remarcar que feminitzar la presa de decisions no vol dir necessàriament que hi hagi d’haver més dones (que també) decidint sobre què es fa per mitigar i adaptar-nos-en. El que cal és tenir més en compte les visions de les dones. Així mateix, és fàcil caure en un debat etern sobre què és la feminització en la presa de decisions, ja que hi ha dones amb visions estereotípicament molt “masculines” i homes amb visions esterotípicament molt “femenines”. Però aquest sembla un debat més propi de les tardes de cerveses on sembla que pots arreglar el món a través de les idees.

Connectat amb la idea de la importància de la inclusió femenina en la presa de decisions, hi ha, estretament lligada, la idea de canvi de sistema. Si volem aconseguir mitigar i adaptar-nos de forma justa al canvi climàtic calen més dones decidint i, per tant, cal un canvi de sistema. Aquest canvi de sistema és el segon punt a tenir en compte.

2) Aconseguir un canvi de sistema que posi el benefici humà i ecològic per sobre de l’econòmic

El canvi de sistema, comentava Eveline Jonkhoff (de l’Ajuntament d’Amsterdam) és una part intrínseca a la recepta de la solució per combatre el canvi climàtic. Aquestes tres paraules: canvi-de-sistema, semblen, però, tenir connotacions força diferents a estats europeus del nord que al sud. Mentre Jonkhoff parla de la necessitat d’implementar una economia circular, un canvi de sistema liderat per les comunitats, Inés Sabanés (Regidora MA Madrid) ens parla de com controlar la contaminació dels cotxes. Aquí no argumentem que no sigui paral·lelament necessari aplicar normativa restrictiva als nivells de contaminació, sinó que volem ressaltar la importància de veure on es posa el focus i l’argument: en la implementació de normativa reguladora o en canvis de sistemes. Sistemes que posin al centre la preservació dels ecosistemes i el benestar humà enfront al capital.

Al sud d’Europa, sembla que aquest canvi de sistema va arrelat a un concepte anticapitalista radical, en lloc de ser vinculat a un concepte de transformació necessària i alternativa al sistema actual que no internalitza els costos socials i ambientals (les externalitats eco-socials dels mercats) i que, en conseqüència, assumeix que podem créixer en un planeta finit. És precisament gràcies a la transmissió d’idees i coneixement que les ciutats dins el marc Europeu avancen cap a objectius comuns. Aquesta idea de coneixement, tant a nivell pràctic com a nivell teòric (transmissió d’idees) és el tercer punt clau a destacar.

3) La transmissió de coneixement i col·laboració entre les escales polítiques (d’Europa a les ciutats)

Una de les coses que més va sobtar de les presentacions va ser la visió Europea que tenia Eveline Jonkhoff (aj. Amsterdam).  La ponent tenia molt clar l’acord de París i la idea que el canvi climàtic era un repte global on calia actuar de manera local però seguint i tenint en compte les decisions preses a escala global i europea.

L’egocentrisme instaurat en les economies lliberals sembla impregnar altres espais com el de la política i, una podria argumentar que massa cops sentim parlar de les “bones iniciatives” i “grans idees” preses però que no tenen en compte la transferència de coneixement ni l’agenda i el camí de ruta traçat per aconseguir un objectiu comú. Però per què és important? No són totes les iniciatives que lluiten per mitigar i adaptar-nos al canvi climàtic bones? No argumentem que moltes no ho siguin, al contrari, sinó que poden no ser eficients. Creiem que és fonamental conèixer l’estat polític i les decisions preses per a construir sobre aquestes o criticar-les per enfortir-les.

Tot el que s’ha dit és criticable i és només una reflexió. En qualsevol cas, si el que volem és solucionar els problemes causats pel canvi climàtic i adaptar-nos-en ens cal, com a mínim una cosa: incloure el màxim de visions possibles. Per a fer front a aquest repte col·lectiu és fonamental incloure, en la presa de decisions, a la meitat de la població: les dones.