La ciutat de Lorca, a Murcia, va sofrir un terratrèmol l’any 2011. Aquesta petita ciutat de 93.000 habitants, situada al sud-est d’Espanya, va presentar una proposta durant la primera convocatòria d’assistència tècnica del Energy Poverty Advisory Hub (EPAH) en 2022. El municipi volia diagnosticar els nivells de pobresa energètica, recollir informació sobre l’estat de les cases i establir recomanacions per a dur a terme un pla de renovació en el veïnat de Barrios Altos, una de les zones més afectades pel terratrèmol. En primer lloc, EPAH va assignar a les expertes locals per a ajudar al municipi. Carmen Sánchez-Guevara, Gloria Gómez, Ana Sanz i Marta Gayoso, arquitectes i investigadores de doctorat de la Universitat Politècnica de Madrid, van ser assignades al municipi. Aquest va ser el principi d’una assistència tècnica de EPAH en la qual l’objectiu i les expectatives van ser superats per la realitat i el treball de les expertes. Alba del Campo, de l’equip d’EPAH, va entrevistar a Marta Gayoso després de la presentació dels resultats després de 7 mesos d’assistència tècnica.

Com dueu a terme el diagnòstic de pobresa energètica a un barri?

El procés té la seva complexitat. Intentem donar la visió més completa del fenomen. Comencem amb una anàlisi quantitativa utilitzant les bases de dades disponibles, amb la informació d’ingressos i despeses i el cadastre, entre altres. A més, afegim un enfocament qualitatiu visitant el lloc i fent treball de camp. És la manera de recopilar dades fiables combinades amb la realitat local. Combinem la informació oficial de l’estat de les cases amb les fotos que mostren els danys dels edificis.

Creiem que en els estudis de pobresa energètica també hem de mostrar les experiències que han viscut les persones i la gestió de la seva llar. Aquesta és la part etnogràfica que inclou totes les categories socials. Per a això, utilitzem un conjunt d’eines de recerca social. Portem molt de temps treballant amb una perspectiva de feminització de la pobresa que ens sembla que és la més completa. És l’enfocament més útil per a dissenyar polítiques que s’ajustin a les necessitats de les persones.

Què té de diferent aquest procés de diagnòstic d’uns altres que heu fet abans?

La quantitat de limitacions que hem trobat durant tot el procés. La pobresa energètica era un dels problemes d’una llarga llista. Va ser difícil distingir entre pobresa energètica i situacions d’exclusió social. Barrios Altos és un veïnat que té molts habitatges precaris, amb una subdivisió marginal i molta limitació en termes de dades. Ha estat molt difícil perquè falten dades en relació amb aquests habitatges. Parlem de gent invisible. Estan fora de les dades disponibles que mesuren la nostra societat: com les bases de dades fiscals o de danys.

Quins són els majors reptes als quals us heu enfrontat durant l’assistència tècnica?

Hem afrontat dificultats en les tres parts del procés de recerca: disseny, treball de camp i anàlisi de dades. A causa de problemes de comunicació interna amb l’ajuntament, els tècnics de serveis socials es van incorporar tard al grup de treball. Això va causar que el pla de treball que havíem dissenyat no s’ajustava a la realitat i a les possibilitats del veïnat de Barrios Altos. Hi havia preguntes que no tenien sentit, metodologies de grup que, com és una estructura danyada pel narcotràfic, no eren viables.

Durant el treball de camp, el nostre major problema va ser la falta d’autonomia. A causa de les característiques del barri, havia d’adaptar-me a l’agenda dels treballadors socials, i això limitava molt els grups de persones que podia entrevistar. A més, l’idioma era un obstacle enorme, ja que no podíem parlar amb la població immigrant. No vam poder incloure en l’estudi les seves necessitats i peticions o reflectir les condicions de vida en la sobrepoblació.

Un suport emocional hauria estat convenient. Som arquitectes, tècniques i m’he trobat amb fortes situacions de violència estructural. Després de la setmana de treball de camp, vaig demanar dos dies lliures en el treball perquè necessitava assimilar el que havia vist. Casos de violència de gènere, entre altres. Les entrevistes durant el treball de camp a les cases mostren situacions que van més enllà de pobresa energètica. Un altre repte està relacionat amb la recopilació de dades. L’ajuntament es va comprometre a aportar dades que no van aportar i no sentim que tinguessin tant interès i col·laboració com ens hagués agradat, d’altra banda, sí que agraïm la cura dels tècnics de serveis socials que estaven pendents de nosaltres durant el procés.

Quins són els nivells de pobresa energètica a Barrios Altos?

La pobresa energètica està condicionada pels habitatges precaris. El 80% dels habitatges que visitem no reuneixen les condicions bàsiques d’habitabilitat, seguretat o accessibilitat. Aquesta situació causa molts problemes relacionats amb la pobresa energètica, com l’exclusió social i la falta d’accés a subministraments bàsics com a aigua i energia. Això porta en alguns casos a connexions il·legals i insegures. Així mateix, hi ha un problema amb els coneixements sobre l’energia. Part de la població no sap com contractar un subministrament ni gestionar les seves necessitats energètiques. Les necessitats energètiques es cobreixen amb fogueres dins de les cases o al carrer. Han de cuinar en habitacions sense ventilació.

A més a més, hi ha molts danys en els edificis i humitat. Com a conseqüència, hem vist que una gran part dels habitants tenen malalties respiratòries, a causa de la humitat, i malalties cardiovasculars, a causa de l’exposició a temperatures extremes a l’hivern i a l’estiu. També hem vist molts problemes de pell, sobretot en nens.

Quan les condicions en els habitatges són tan dolentes, la gent es refugia en espais públics. Però aquí no hi ha cap refugi. L’únic lloc obert és l’escola de primària, que té grans problemes d’energia, ja que no té un aïllament adequat i fusteria vella. Aquesta escola pública funciona com una entitat social perquè s’encarreguen de remetre els casos a l’ajuntament, ajuden a accedir a ajudes i alimenten als nens fora de les seves competències. Aquest podria ser el lloc ideal per a millorar l’eficiència energètica i instal·lar panells solars. També és important destacar que aquest barri té molts sistemes informals que ajuden als habitants en moltes qüestions. Algunes de les nostres recomanacions van en la direcció de crear sinergies entre aquests sistemes i l’ajuntament.

Quines són les recomanacions més rellevants que heu proporcionat al municipi?

La utilitat més gran d’aquesta assistència tècnica és que l’ajuntament ara disposa d’un mapa, una gràfica de navegació sobre on començar a tractar la pobresa energètica i quines són les prioritats. Han de posar fi a la situació dels habitatges precaris i garantir l’accés de la població a l’energia. Poden actuar de tres formes: dur a terme una inspecció que contrasti les dades cadastrals i registrar els equips de calefacció i la població que viu en ells. Realitzar un procés de regeneració urbana que inclogui finançament i trasllats, i la tercera, incloure dins de serveis socials una figura tècnica d’assessorament sobre drets i necessitats energètiques d’una manera més tècnica que els serveis socials. També és vital dotar de recursos suficients al departament de serveis socials.

Com heu afrontat aquests mesos d’assistència energètica?

Ha estat molt intens. No hi ha cap cas d’estudi com aquest, així que vam haver d’abordar-ho a mode d’assaig i error i adaptar-nos. Estem molt contentes d’haver pogut treballar amb els serveis socials. L’acolliment ha estat fantàstic i he après moltes coses. Respecte a assistència tècnica, em vaig sobrepassar amb la dedicació, vivint amb el dilema de cenyir-me al meu treball i que sempre puc fer més. Estic molt contenta amb la iniciativa de EPAH de finançar als municipis amb suport d’experts i no amb diners, i he sentit que he format part d’un enfocament col·laboratiu.

Hi ha alguna cosa que es podria haver afegit?

Crec que és una pena no haver pogut fer una aproximació grupal a la pobresa energètica a Barrios Altos. Ha deixat un buit en relació amb els sistemes informals. Crec que el primer és incentivar la coexistència i l’accés als intercanvis ciutadans. Després, cal incloure a la població immigrant en estudis com aquest. El que hem començat hauria de fer-se amb major profunditat i invertir en molts més recursos.

Text extret de: Direcció General d’Energia a través del portal de la Comissió Europea del EPAH, l’Energy Poverty Advisory Hub

Traducció de Alba Serrallonga