Earth Overshoot Day: vivim per sobre de les possibilitats de la Terra?

El Dia de la Sobrecapacitat de la Terra, popularment conegut com l’Earth Overshoot Day, és el dia en el qual es calcula que la demanda de recursos naturals per part de la humanitat supera el que la Terra és capaç de regenerar. És a dir, el dia de l’any a partir del qual es considera que s’ha esgotat la quantitat de recursos naturals que la Terra és capaç de regenerar en un any natural.

El grup de científics que conforma el Global Footprint Network afirma que actualment necessitem 1,75 planetes Terra cada any per mantenir el nostre estil de vida.

I com es calcula? Per determinar la data cada any, la Global Footprint Network calcula el nombre de dies que calen per satisfer la denominada petjada ecològica global. Per a fer-ho, s’obté la ràtio de les dues magnituds, biodiversitat i petjada ecològica, expressades en unitats de superfície, i s’aplica al total de dies de l’any. Tal i com apuntàvem, el valor invers a aquesta ràtio es pot llegir com el “nombre de Terres” que caldrien per satisfer la demanda anual.

Què és la petjada ecològica?

En parlem molt, però val la pena repassar en què consisteix: es tracta d’una manera de mesurar la quantitat de terra i aigua productiva que necessita un individu, població o activitat per a produir tots els recursos que utilitza i per a absorbir els residus que genera. La petjada ecològica es calcula en hectàrees globals (hag).

Altres punts de vista

Hi ha algunes crítiques pel que fa al Dia de l’Excés de la Terra. Sense anar més lluny, el Breakthrough Institute considera que es tracta d’una idea la idea “més publicitària que real”, ja que, per les Nacions Unides, els boscos i les pesqueres es regeneren, en conjunt, més ràpidament del que s’esgoten. Des d’aquest punt de vista, la EOD fa una tasca tendenciosa a l’hora de mesurar la mala gestió de l’aigua i la terra i només posa en relleu l’excés de diòxid de carboni que la humanitat allibera per sobre del que l’ecosistema pot absorbir.

Per tal de rebatre-ho, els responsables d’impulsar i difondre l’Earth Overshoot Day recorden que l’important és “crear consciència” i fer replantejar quina petjada ecològica està tenint a dia d’avui la humanitat.

Fer l’equivalència en planetes Terra és una manera de fer visible l’impacte de la petjada ecològica, ja que ens permet imaginar-nos la quantitat de recursos planetaris que caldrien per tal de cobrir l’empremta ecològica de tota la humanitat si tothom tingués aquell mateix estil de vida.

Per tal de saber quants planetes Terra utilitza una persona, població o activitat, es divideix la seva empremta ecològica entre la biocapacitat mitjana de la Terra, estimada en 1,6 hag per persona en 2019.

La tendència indica que el dia de l’excés de la Terra arribarà cada vegada abans si no canviem la manera d’utilitzar els recursos.

Reflexió necessària

Però aquí entra en joc una pregunta important: Qui, què i com s’ha de canviar? En general, els països del “Nord Global” tenen petjades ecològiques més altes que els països del “Sud Global”. A més a més, dins del càlcul de l’equivalència planetària s’inclou tant la població que utilitza pocs recursos com aquella que sobrepassa la quota necessària per a mantenir la biocapacitat de la Terra. És a dir: comptem tant als que requereixen menys d’un planeta Terra per a cobrir les seves necessitats com als que en fan servir més de tres.

Actualment, la Xina té una petjada ecològica de 3,6 gha i Espanya una de 4,00 gha. Si ens plantegem la situació en termes de justícia i justícia històrica, per exemple, ambdues petjades són similars. Però, ha sigut sempre així? I, en cas contrari, hem de tenir en compte els recursos emprats al llarg de la història a l’hora de decidir com ha d’ajustar cada país el seu ús dels recursos?

Per què arriba tan aviat l’Earth Overshoot Day?

En primer lloc, per l’alta quantitat d’emissions de CO2 cap a l’atmosfera, que contribueix a augmentar l’escalfament global del planteta i es correspon amb un 60% de la nostra petjada ecològica. Fa 150 anys les emissions de CO2 eren gairebé nul·les, però des de la revolució industrial això va començar a canviar. Des del 1970 estem vivint per sobre de les

possibilitats del planeta.

Altres factors que hi poden influir són la quantitat de residus que generem, la desforestació o el creixement constant de la població i l’augment de a nostra esperança de vida. Sabies que actualment una tercera part dels aliments que es produeixen es llencen o es fan malbé?! Això és important, perquè fa palès el fet que generem recursos de manera innecessària. La gestió dels residus també té un impacte ambiental, perquè és un procés que necessita energia.

Què hi podem fer?

Per revertir aquesta situació, calen polítiques valentes que proposin canvis dràstics, ja que ens trobem en estat d’Emergència Climàtica (com hem comentat, el CO2 és el principal causant del canvi climàtic i representa un 60% de la petjada ecològica). Actualment Espanya es troba en la quinzena posició pel que fa a la petjada ecològica dels països a nivell mundial.

Aquesta és una de les principals raons per les quals treballem per la promoció de les tecnologies renovables i per un model energètic basat en aquest tipus d’energies. Ha d’haver una ferma aposta política per dependre menys dels combustibles fòssils, regular la pesca, millorar el transport públic per reduir el nombre de cotxes en les ciutats, construir edificis més eficients que no necessitin tanta energia per escalfar-se o refrigerar-se i reforestar les zones tropicals més afectades per la indústria.

Algunes mesures poden suposar que haguem de renunciar a algunes de les comoditats de les que hem gaudit aquests últims anys. En poques paraules, cal decréixer perquè el planeta té límits i fins ara hem estat vivint per sobre de la seva biocapacitat.

Treball individual

A nivell individual també hi ha molt a dir. Moviments ciutadans com el MoveTheDate, FridaysForFuture o el #ZeroWaste han nascut arrel de les problemàtiques ambientals actuals i són una protesta per aturar el Canvi Climàtic. D’altra banda, tothom hi pot contribuir activament canviant petits hàbits quotidians per tal de reduir el seu impacte ecològic.

Què mengem, com ens movem, com viatgem i com comprem són accions que mereixen una reflexió. És una tasca individual valorar si estem vivint en consonància amb la capacitat del planeta.

Ja saps quina és la teva petjada ecològica? Pots calcular-la ràpidament amb el Footprint Calculator i descobrir algunes mesures per a reduir-la:

www.footprintcalculator.org

Participa amb Ecoserveis
  • Sabies que la petjada ecològica és una eina utilitzada per calcular l’impacte dels esdeveniments esportius? A Ecoserveis ho estem investigant dins el projecte PlayGreen.
  • Si tens menys de 30 anys i creus que els joves haurien de poder incidir més en polítiques contra el canvi climàtic, també et convidem a fer-li un cop d’ull al nostre projecte Erasmus + EYES.
  • Subscriu-te al nostre butlletí electrònic des de la pàgina d’inici del nostre web per a mantenir-te al dia d’aquestes i altres novetats.

Foto principal: http://<a href=”https://www.freepik.es/fotos-vectores-gratis/negocios”>Foto de Negocios creado por jcomp – www.freepik.es</a>
Foto petjada: http://<a href=”https://www.freepik.es/fotos-vectores-gratis/fondo”>Foto de Fondo creado por freepik – www.freepik.es</a>