CAF-ACCIÓ

Nom del projecte: CAF-ACCIÓ
Octubre 2016 - Novembre 2017
Pressupost total: 27.800 €
Beneficiaris:
  • Col·lectius vulnerables amb problemàtiques afins
Xarxes socials :

Descripció

CAF-ACCIÓ és un projecte impulsat conjuntament per ACAF i Ecoserveis en el marc del programa “Accions Innovadores de caire preventiu adreçades a evitar l’exclusió social i facilitar l’apoderament de persones que es troben en situació de pobresa” promogut pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya.

El propòsit del projecte ha estat desenvolupar una estratègia sostenible i autosuficient de lluita contra la pobresa energètica, basada en l’acció conjunta de comunitats de veïns i dels Ajuntaments, complementada amb el suport de les xarxes i dinàmiques de solidaritat de les Comunitats Autofinançades.

Per a fer-ho, el programa s’ha proposat adoptar la creació de grups d’estalvi comunitari perquè invertissin en la millora de l’eficiència energètica de la seva llar i comunitat, amb la finalitat que aquesta acció els fes reduir el cost de les seves factures i, per tant, la seva dependència econòmica amb la seva xarxa de relacions o amb les ajudes de l’administració o d’entitats socials.

Articulat a través d’accions informatives, d’aprenentatge-servei i d’acompanyament als usuaris, s’han beneficiat del projecte tant els membres de les Comunitats Autofinançades com els veïns i veïnes del seu entorn proper. Lluny de pretendre assumir intervencions tan costoses com assistencialistes, la intervenció ha prioritzat el coneixement, la capacitació i la interacció entre usuaris.

Objectius

  • Millorar l’eficiència energètica de les llars de persones en risc d’exclusió social.
  • Reduir el cost de les seves factures.
  • Minimitzar la seva dependència econòmica de les ajudes de l’Administració o d’entitats socials.

Participació d'Ecoserveis

Ecoserveis, junt amb ACAF són coordinadors del projecte.

Projectes relacionats

Col·laboradors-socis

L’Associació de les Comunitats Autofinançades (ACAF) és una entitat sense ànim de lucre fundada el 2004 amb l’objectiu de lluitar contra l’exclusió financera i social.

ACAF promou la creació i la difusió de les  Comunitats Autofinançades (CAF), una adaptació al context europeu dels bancs comunals veneçolans introduïda per l’emprenedor social Jean Claude Rodríguez-Ferrera

Les CAF suposen una solució innovadora i sostenible, ja que, a diferència dels models clàssics de microcrèdits, el fons es crea a partir de les aportacions dels socis, i la CAF consolida i amplia els seus vincles socials. En aquest sentit, les CAF han permès demostrar que les persones amb escassos recursos econòmics són autofinançables i poden progressar per si mateixes en comunitat, sense ajut extern.

ACAF ha promogut la creació de CAF a tot el món, un model que s’ha anat estenent en diferents països com Veneçuela, Haití, Indonèsia, Senegal, Angola, Portugal, Hongria, Bèlgica, Itàlia o Holanda, per citar-ne alguns.

Durant els seus dotze anys de funcionament, ACAF ha centrat la seva estratègia en desenvolupar una metodologia senzilla i assequible amb el propòsit d’eixamplar l’horitzó dels beneficiaris. És en aquest sentit que un important procés de digitalització ha permès el llançament el 2013 de la plataforma Winkomun com a aposta d’obertura i de transparència interna, d’una banda, i d’interconnexió de les CAF d’arreu, de l’altra.

ACAF ha estat premiada amb guardons com el Premi Mercè Conesa 2008, a La Millor Iniciativa Solidària concedit per El Periódico (dins el marc del Premi al Català de l’Any) o el premi de la European Microfinance Network a la millor pràctica en microfinances a Europa el 2009.  Per últim, el model de les CAF és citat com a exemple d’innovació Social per la Comissió Europea.

Més informació sobre el projecte

Projecte CAF-ACCIÓ: Comunitats veïnals contra la pobresa energètica

A Catalunya, un sector important de la població es troba en situació de vulnerabilitat energètica. Aquesta situació és deguda tant a una realitat estructural com és la vigència de una política energètica i d’habitatge que afecta negativament bona part dels ciutadans com al creixent empobriment de les classes mitjanes que veuen com, tot i que ser laboralment actius, no aconsegueixen cobrir les seves necessitats bàsiques. En el cas de les persones migrades, s’hi afegeix la manca d’una xarxa de relacions en el territori i la situació de precarietat econòmica amb la que arriben. Aquests factors multipliquen les possibilitats d’acabar patint situacions de pobresa energètica.

El projecte que presentem en aquesta guia relata l’experiència i el protocol d’actuació per a combatre la pobresa energètica de manera mutualista tot implicant-hi els beneficiaris amb el suport dels consorcis municipals. A més, pretenem aprofitar les xarxes d’ajuda i de solidaritat que generen les agrupacions de ciutadans que fan estalvi popular que, a Catalunya, s’han estès majoritàriament a través de les denominades Comunitats Autofinançades (CAF) per tal de disposar d’un mecanisme permanent de cobertura de les factures de subministrament i altres reformes als habitatges i als espais comuns. Tot i que hi ha CAF integrades únicament per persones autòctones, moltes d’altres estan integrades en part o en la seva totalitat per grups de persones nouvingudes. Aquest fet radica en què els grups d’estalvi popular estan arrelats des de fa dècades en països africans, llatinoamericans i asiàtics, en que moltes persones no disposen d’una xarxa de relacions quan arriben a Catalunya i busquen espais comunitaris coneguts i integrats per persones de similar origen i en que, per les situacions d’arribada, no tenen accés a crèdit bancari.

Sent aquestes les circumstàncies, quan ACAF i Ecoserveis van començar a plantejar el projecte, no semblava desencertat pensar que molts dels membres de les CAF patissin situacions d’exclusió residencial i/o de precarietat energètica. Una anàlisi dels paràmetres de gestió dels edificis públics d’habitatge ha fet palès que el suport econòmic sostingut dels consorcis municipals s’ha erigit com a mecanisme permanent de pagament de les factures i d’execució de les reformes que escauen. A nivell dels habitatges, els Serveis Socials dels Ajuntaments representen, molt sovint, els únics recursos de prevenció de talls de llum. En el cas de les CAF, després de fer un seguiment dels grups i dels motius pels quals els membres demanen crèdits, ACAF va detectar que un gran nombre de préstecs se sol·licitaven per a pagar factures de subministraments bàsics si no és que l’inevitable pagament de factures deixava altres necessitats bàsiques desateses.

En aquell moment va néixer CAF-ACCIÓ, un projecte desenvolupat entre el 5 d’octubre de 2015 i el 31 d’octubre de 2016 amb 7 Comunitats Autofinançades existents a Catalunya. L’objectiu era que les persones integrants d’aquestes CAF poguessin invertir en la millora de l’eficiència energètica de la llar per poder reduir el cost de les seves factures i, per tant, la dependència econòmica amb tercers.

Posteriorment durant el 2016-2017, ACAF i Ecoserveis es proposen fer un pas més i apropar aquesta metodologia a col·lectius de persones nouvingudes no organitzades a través de CAF, perquè d’aquesta forma es poguessin organitzar en grups d’estalvi popular, i esdevinguessin altaveus i agents que fessin front a la pobresa energètica.

Finalment al 2017 es planteja un nou projecte que pugui replicar aquesta metodologia però aquesta vegada en comunitats de veïnatge. Així neix el projecte “Comunitats de veïns contra la pobresa energètica” , que busca posar en pràctica i consolidar un model sostenible, innovador i no assistencialista davant l’ingent repte de la gestió comunitària i municipal dels habitatges públics i especialment aquells ocupats per col·lectius vulnerables o en risc d’exclusió social. Per assolir aquest objectiu, centrem la intervenció en el convenciment que les persones beneficiàries s’han de conscienciar i, conseqüentment, involucrar-se en la millora de l’eficiència energètica de les seves llars, d’una banda, i realitzar un consum responsable dels subministraments per tal de reduir el cost de les seves factures, de l’altra. El projecte s’ha desenvolupat entre gener i desembre 2018, a 11 municipis i 18 comunitats de veïns. El pressupost definitiu aprovat per al desenvolupament del projecte “Comunitats de veïns contra la pobresa energètica” ha estat de 59.080,00 €, finançat en gran part (50.000,00 €) pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya per a l’exercici 2017-2018 en el marc del Programa “Accions Innovadores de caire preventiu adreçades a evitar l’exclusió social i facilitar l’apoderament de persones que es troben en situació de pobresa”.

Les actuacions previstes consten de trobades, tallers informatius, diagnòstics dels habitatges i edificis. Elaboració i implementació d’un taller sobre usos energètics a la llar i prevenció de la pobresa energètica als membres de les comunitats de veïns, elaboració d’un taller d’interpretació de factures d’aigua, gas i electricitat. Dues intervencions d’aprenentatge-servei en cada una de les 18 comunitats de veïns per tal que els beneficiaris aprenguin a instal·lar material d’eficiència energètica low cost. Un diagnòstic de cada edifici amb un quadre complet de les intervencions a realitzar per assegurar-ne l’optimització. Punts informatius per l’atenció personalitzada de veïns i veïnes per reduir la despesa de les factures de serveis bàsics (aigua, llum i gas). Per últim, el desenvolupament de la present guia d’intervenció basada en l’experiència del projecte per tal de fer-ne difusió a entitats i tècnics socials. En paral·lel durant tot el projecte es faran sessions de treball i acompanyament amb cada comunitat per intentar constituir una CAF amb els veïns que estiguin interessats en conèixer el seu funcionament.

 

 

Tot aquest projecte s’inspira en el projecte CAF-ACCIÓ promogut i implementat per ACAF i Ecoserveis durant el 2016-2017, i representa la consolidació d’una metodologia per reduir la pobresa i apoderar la ciutadania més vulnerable, implicant en aquesta ocasió també les administracions municipals de manera directa. Per tot això la guia metodològica i d’intervenció social desenvolupada pel projecte representa un punt de partida i no de final. El pla de difusió dels resultats del projecte preveu apropar la metodologia a altres municipis, comunitats de veïns i Ajuntaments perquè puguin considerar la idoneïtat de promoure la creació de grups d’estalvi popular per tal de fomentar la seva resiliència per fer front a la pobresa energètica.

Què són les CAF?

A mesura que algunes estructures s’enfonsen i amenacen amb destruir el teixit social, aquest últim es reforça espontàniament amb d’altres mecanismes per tal d’afrontar les noves dificultats, de vegades amb sistemes sorprenentment eficaços. Per contraposició a una política d’ajuda assistencialista que consumeix una gran quantitat de recursos, no aporta solucions a llarg termini i sovint crea dependència, les Comunitats Autofinançades (CAF) són una via de capacitació i d’apoderament de les comunitats per tal de què siguin aquestes les que, de forma autònoma, prenguin el control de la seva situació i tractin de millorar-la mitjançant diverses eines, incloent l’ajuda mútua, l’estalvi, l’educació financera i d’altres; tot mitjançant l’autofinançament i l’autogestió, que n’asseguren la independència i la sostenibilitat.

Imaginem-nos una petita caixa i un grup de persones que es reuneix regularment per dipositar-hi els estalvis. Aquesta caixa serveix de fons comú perquè qui ho necessiti pugui accedir a petits préstecs: una avaria a casa, els llibres escolars de la mainada, una factura imprevista o, fins i tot, poder engegar un petit negoci.

Les CAF són petites comunitats en les que els socis, generalment entre 10 i 30 persones, aporten petites quantitats de diners que els permeten convertir-se en accionistes del grup. Amb el fons creat s’ofereixen petits crèdits que serveixen per cobrir despeses corrents. D’aquesta manera, les comunitats poden estalviar i progressar per elles mateixes mitjançant l’ajuda mútua. En pocs anys, arreu del món, s’han constituït més de 300.000 CAF, que solucionen les necessitats financeres de vint milions de persones, majoritàriament dels continents africà, asiàtic i llatinoamericà.

En aquests grups, la part social és igual o més important que l’econòmica; segons un estudi fet per ACAF, per al 60% dels membres de les CAF aquesta és l’única xarxa social de què disposen. Les CAF dignifiquen les persones ja que en demanar un crèdit, condicionat a un estalvi previ, exerceixen el seu dret i, a diferència dels crèdits sol·licitats en entitats financeres convencionals, aquest no se’ls concedeix com un favor sinó en una relació d’igual a igual, fet que potencia la resiliència dels seus membres i de les pròpies CAF.

Les comunitats es regeixen per uns estatuts democràtics establerts i gestionats exclusivament pels seus membres, sota la base de la confiança. Donat que els mecanismes de funcionament de les CAF preveuen la incorporació progressiva de nous membres, els ja existents poden  ampliar el seu cercle social comportant l’aparició de les subseqüents sinergies socials.

 

 

També denominades Bankomunales a llatinoamèrica, les CAF han destacat per la seva capacitat d’impulsar canvis profunds i sostenibles en les economies locals i teixits socials de comunitats tant rurals com urbanes. Per la seva naturalesa, són una realitat en contínua evolució i l’any 2016 a Catalunya hi ha una cinquantena de grups en funcionament que integren quasi 800 persones.

A les CAF que trobem a Catalunya, es presten quantitats de l’ordre dels 400, 500 o 1000 euros, que serveixen per fer front a necessitats quotidianes bàsiques i són molt importants per la gent amb pocs recursos. En aquestes comunitats, el capital creix una mitjana del 350% durant el primer any. Com que les integrants de la CAF són alhora prestadores i prestatàries, la responsabilitat de cadascuna de les persones augmenta i s’estableixen lligams de confiança recíproca entre les integrants. Bona prova d’això és la baixa morositat que mostren els grups. Amb tot, la principal riquesa de les CAF no és econòmica, és la unió comunitària i la xarxa de suport que representa per a les persones que en formen part. Segons ACAF un 70% de les persones que pertanyen a les CAF hi són per la xarxa social que generen.

Si bé les comunitats s’organitzen a partir d’unes reunions on les sòcies afegeixen estalvis a la caixa, retornen crèdits pendents i demanen crèdits nous, aquestes trobades també són un moment per compartir els problemes, sopar o prendre una copa. Les CAF, doncs, no són petites entitats financeres, sinó –per sobre de tot– grups de persones.

Pobresa energètica

L’accés a l’energia està lligada al benestar de les persones. L’energia és necessària per cuinar, per il·luminar-nos, per conservar els aliments o per tenir aigua calenta. Tenir dificultats per disposar d’aquests serveis implica viure sense unes condicions mínimes de confort i, per tant, no tenir garantida la qualitat de vida, la dignitat.

Tot i que no hi ha consens en la definició de pobresa energètica, se sol identificar com la incapacitat de mantenir la llar a unes condicions adequades de temperatura a un preu just.

La manca de definició dificulta l’elaboració de metodologies específiques de mesura, malgrat això, les evidències són ben presents i cada dia trobem més persones amb dificultats per cobrir les seves necessitats bàsiques de gas i electricitat. Es calcula que al voltant d’un 10% de la població a Catalunya pateix pobresa energètica i que aquest percentatge no deixa d’augmentar.

Perquè una persona esdevingui “pobre energètic” hi intervenen una multiplicitat de factors, molts dels quals han tingut especial incidència a l’Estat espanyol durant els darrers anys. L’augment continuat dels preus de l’energia, la reducció del nivell d’ingressos de moltes persones com a conseqüència de la crisi econòmica o les condicions dels immobles han agreujat la situació de moltes persones i han convertit l’erradicació de la pobresa energètica en una nova prioritat social.

De fet, gairebé el 9,1% de la població catalana declara que no pot mantenir l’habitatge a una temperatura adequada, situació que té efectes sobre la salut de les persones, les relacions familiars, i el rendiment acadèmic, entre d’altres.

Les conseqüències derivades de la pobresa energètica fonamentalment tenen a veure amb: afeccions a la salut, disminució del rendiment físic i acadèmic, problemes socials i relacionals (intra i extrafamiliars), degradació dels edificis, increment de les emissions de CO2 (amb els conseqüents efectes sobre la salut pública), i deute excessiu.

La pobresa energètica afecta un ampli ventall de persones, però les més sensibles de patir-ne són aquelles que tenen menys poder adquisitiu. Aquesta fet és degut a que la despesa econòmica per escalfar un habitatge amb pitjor condicions és molt més alta que si la llar està aïllada adequadament. Un habitatge que disposa d’un bon comportament tèrmic revaloritza l’immoble, de manera, que les persones que tenen rendes baixes, ocupen edificis de preus més econòmics, que tenen un nivell d’eficiència energètica pitjor, cosa que representa una major despesa econòmica en subministraments bàsics per arribar a les mateixes condicions de confort.

 

 

Així ho palesen les dades, ja que gairebé el 20% dels habitatges de Catalunya presenten humitat, goteres o altres problemes derivats d’un mal aïllament. Cal tenir en compte que més de la meitat del parc d’habitatges es va construir abans de l’any 1979, quan no existia cap normativa que regulés el comportament energètic dels edificis.

La manca de diners dels inquilins fa que no puguin resoldre o atenuar aquesta situació. Cada vegada hi ha més propietàries que no volen invertir per rehabilitar els seus pisos perquè, tot i la baixa certificació energètica dels mateixos, l’elevada demanda en segueix garantint la ocupació. Un altre factor decisiu que origina que les factures de subministraments bàsics s’elevin més enllà de les possibilitats de l’usuari són les condicions de contractació. Potències contractades per sobre de les necessitats, augment continuat del preu del kWh, desconeixement del bo social i desinformació dels usuaris són la combinació perfecta perquè moltes persones visquin en permanent dependència dels ajuts dels serveis socials municipals o de les entitats socials.

Fins als darrers anys, la problemàtica s’ha abordat de manera correctiva, pagant factures. Tot i ser mesures d’urgència aquesta mena d’actuacions no resolen el problema ni preveuen situacions futures i l’usuari tornarà a necessitar un ajut en un futur.

Sessions informatives

S’ha realitzat una sessió informativa amb cada comunitat participant amb dos objectius concrets:

  • Presentar el projecte a la comunitat i contextualitzar el marc d’actuació i durada de les diferents fases. S’explica que han estat seleccionats conjuntament amb 17 comunitats de veïns de tot Catalunya, i que el treball per millorar l’eficiència energètica de la llar a diferents nivells: assessorament en les factures dels subministraments, intervencions a la llar per instal·lar material per millorar l’eficiència, i fer una diagnosi de l’edifici . D’aquesta forma es busca generar un primer vincle de confiança i aconseguir la màxima participació i implicació dels veïns i veïnes durant tot el procés. A partir d’aquesta sessió informativa s’ha consensuat la calendarització de les accions a dur a terme a la comunitat al llarg dels següents mesos d’implementació del programa.
  • Aconseguir beneficis des del primer moment. S’ha realitzat un taller de factures energètiques on s’ha explicat com reduir l’import de les factures dels subministraments bàsics de la llar. Tots els veïns i veïnes que han assistit a aquesta sessió han acabat amb una primera idea de com estalviar en les factures i amb motivació per seguir en el projecte i aconseguir majors resultats d’estalvi. Aquests coneixements es consoliden al llarg de tot el projecte, especialment amb els assessoraments personalitzats.

 

 

Aquests primer espai també és necessari per establir un primer punt de trobada i començar a treballar en confiança tant pel que fa amb l’equip tècnic del projecte, com amb la resta de la comunitat, amb qui, sovint, les relacions són escasses o nul·les. Sovint, degut a conflictes interns en les comunitats, hi ha veïns que no participen d’aquesta sessió, fet que dificulta la seva participació durant la resta del programa, ja que no han tingut l’oportunitat de conèixer-lo de primera mà ni d’establir el vincle de confiança amb l’equip tècnic.

Diagnòstic d’edificis

A partir d’aquesta primera sessió s’ha realitzat un diagnòstic tècnic de l’edifici per tal de determinar els usos energètics i els contractes de subministrament de la comunitat. La finalitat ha estat detectar les deficiències existents i proposar les accions concretes de reforma i de millora a realitzar (per l’Ajuntament i/o la pròpia comunitat) amb el propòsit de reduir els consums de subministraments i garantir el confort dels inquilins.

És important que aquestes visites es diguin a terme tant amb els responsables municipals com els mateixos veïns i veïnes que poden proporcionar de primera mà informació sobre els usos tant dels espais comuns com de les llars. Cal per tant tenir en compte tant aspectes estructurals com aspectes d’hàbits per tal de poder intervenir de manera adequada suggerint les millores escaients.

 

 

En la diagnosi s’han visitat les zones comuns de l’edifici i s’ha recollit informació sobre els consums comunitaris, i també s’han visitat alguns habitatges. En el cas dels habitatges, s’han determinat les necessitats de cadascú en base a la informació preliminar (factures, composició de la família, ingressos, etc.) que els propis veïns faciliten a l’hora de l’assessorament personalitzat per acabar de perfilar la vivenda tipus que es troba a cada comunitat.

Per tal d’assolir un diagnòstic complet també s’ha accedit a informació administrativa relativa a les condicions de propietat, lloguer, subministraments així com altres aspectes tècnics de les instal·lacions necessaris per poder completar el diagnòstic, tant a nivell de comunitat com d’habitatge.

Intervencions

En consonància amb l’esperit democràtic i autosuficient de les CAF, la identificació dels beneficiaris de les intervencions dins de les comunitats és consensuada per cadascuna de les comunitats de veïns. En aquest sentit doncs les dues llars seleccionades per comunitat s’han decidit entre els veïns/es i les responsables de l’Ajuntament assignades al projecte.

Durant les sessions d’intervenció s’ensenya a membres de la comunitat a instal·lar material d’eficiència energètica low cost en un habitatge.

 

 

Tot i ser una jornada de treball, és una sessió d’aprenentatge i, per tant, les persones que reben la formació han de finalitzar-la coneixent el material que s’utilitza, sabent on trobar-lo, quin preu aproximat té i com instal·lar-lo. Si bé és important que el tècnic l’instal·li, especialment en els punts on pugui tenir una incidència major durant l’hivern, no cal instal·lar tot el material disponible si es preveu que el temps d’intervenció s’allargarà més de tres hores, ja que cal destinar una part important del temps a mostrar detalladament com s’instal·la el material i quin ús té.

En el procés de selecció dels habitatges que rebran les intervencions és important tenir en compte aquesta vessant més formativa, i per tant, els veïns i veïnes han d’estar disposats a obrir les portes a la resta de veïns. Aquest és un aspecte important a treballar des de la construcció dels espais de confiança.
En cas de manca d’acord entre els veïns aquesta activitat es pot substituir per un taller de mesures d’estalvi energètic a la llar, sempre i quan aquest inclogui la part demostrativa de la implementació dels diferents materials.

Alguns municipis disposen de kits bàsics de materials per a instal·lar en llars amb més necessitats, aquesta és una bona oportunitat per a que els beneficiaris puguin aplicar els coneixements adquirits.

Assessorament energètic

La darrera fase pel que fa les intervencions de l’àmbit energètic és optimitzar les factures dels subministraments de la llar. Un dels objectius del projecte és limitar la dependència dels usuaris envers els recursos públics per al pagament de les factures de subministrament, ja que la no assumpció de la totalitat o part dels costos inherents als seus consums aboca molt sovint a un total malbaratament energètic.

En aquest sentit s’ha realitzar un punt informatiu a cada comunitat al que han pogut acostar-se els veïns per rebre un assessorament energètic personalitzat sobre les seves factures. El tècnic especialista realitza un breu anàlisi de les factures, proposa canvis de contractació de subministraments bàsics que rebaixaran les factures sense reduir el consum i explica com s’han de sol·licitar a les companyies comercialitzadores.

Durant els assessoraments personalitzats també s’avalua la possibilitat de sol·licitar el bo social i s’informa sobre els tràmits necessaris per poder-se’n beneficiar.
En alguns casos l’assessorament s’ha realitzat a una hora determinada a la llar de l’usuari per analitzar també la situació de confort en que viu la persona.

Acompanyament i estalvi comunitari

Durant tot el procés d’actuació per millorar l’eficiència energètica de la llar, s’han fet sessions de treball amb ACAF per plantejar la possibilitat de constituir una CAF amb tots o parts dels veïns de cada comunitat. S’han presentat mecanismes permanents de solució de les necessitats bàsiques, tant personals com relatives al pagament de subministrament o remodelació als espai comuns de l’edifici, prenent com a base l’estalvi energètic aconseguit en les altres fases del projecte.

Renovació d’equipament

Neveres, escalfadors d’aigua, sistemes de calefacció i cuines són els aparells que tenen una incidència més gran en la despesa econòmica dels subministraments de la llar. Si aquests es troben en mal estat o són ineficients poden esdevenir un factor decisiu per a no gaudir d’unes condicions de confort adequades o per no poder pagar les factures de gas o electricitat.

La dotació d’una bonificació per a fer renovació energètica de llar pretén ser un incentiu per a una persona beneficiària i per a tots els membres de la CAF perquè facin una inversió, és a dir, que demanin préstecs per a renovar l’equipament de casa. Aquesta bonificació ha estat possible gràcies a la col·laboració de la botiga René, amb qui s’ha acordat els models als quals podien optar els beneficiaris i s’ha delimitat el temps per a bescanviar les bonificacions de 200 €.

 

 

Cada CAF ha escollit un dels seus membres com a beneficiari d’aquestes modificacions; aquesta selecció ha estat realitzada en funció de la seva situació personal i l’estat de la seva llar. En cas d’existir més d’una persona beneficiària, el grup s’ha responsabilitzat de fer la mediació i resolució, atenent les recomanacions d’ACAF i Ecoserveis.

No en tots els casos s’ha identificat com a necessària la renovació de l’equipament. A més, en repetides ocasions, la diferència de preu entre “la millor solució possible” i la bonificació a la qual es podia optar ha frenat a moltes persones a demanar préstecs per a renovar l’equipament. Tot i això, CAF-ACCIÓ ha aconseguit incentivar la renovació d’equipament energètic a persones amb un nivell d’ingressos moderat i baix aprofitant aquesta bonificació, ja que arran de dur-la a terme les persones que se’n beneficien podien retallar la reducció de la despesa econòmica o la millora del confort experimentat, animant a altres membres de la CAF a replicar-la.

Tot i la renovació d’equipament, des del projecte s’ha insistit en la priorització del material low cost i en la recomanació que es demanessin préstecs per a mesures passives preferentment.

Evolució del projecte

Aquesta secció recull els principals aprenentatges que deriven de la iniciativa inicial impulsada conjuntament per ACAF i Ecoserveis i que va tenir com a marc el programa Lluita contra la pobresa i l’exclusió social de l’Obra Social “La Caixa” 2015.

El propòsit del projecte ha estat nodrir-se de les xarxes i les dinàmiques de solidaritat de les Comunitats Autofinançades per desenvolupar una metodologia col·lectiva autosuficient per lluitar contra la pobresa energètica a Catalunya.

Per a fer-ho, el projecte s’ha proposat transformar la destinació del crèdit que les persones demanaven als grups d’estalvi popular perquè invertissin en la millora de l’eficiència energètica de la seva llar, amb la finalitat que aquesta acció els fes reduir el cost de les seves factures i, per tant, la seva dependència econòmica amb el grup o amb les ajudes de l’administració o d’entitats socials.

Articulat a través d’accions informatives, d’aprenentatge-servei i d’acompanyament als usuaris, s’han beneficiat del projecte tant els membres de les Comunitats Autofinançades com els veïns i veïnes del seu entorn. Lluny de pretendre assumir intervencions tan costoses com assistencialistes, el projecte ha prioritzat el coneixement, la capacitació i la interacció entre els usuaris.

Project manager

Abast del projecte