Les dones estan clarament subrepresentades en el sector energètic europeu, especialment pel que fa a la presa de decisions. Avui encara està profundament arrelat en l’imaginari col·lectiu que les carreres relacionades amb l’energia (com l’enginyeria) estan directament vinculades als homes. Això porta a que (a) un nombre considerablement menor de dones triïn camps d’educació superior relacionats amb l’energia, (b) que hi hagi un gran nombre de dones que deixin el sector energètic després de la universitat[1], i (c) que hi hagi un biaix de gènere que afavoreix la presència majoritària dels homes als llocs de presa de decisions en els àmbits de la ciència i la tecnologia[2].

Aquest doble filtre ocasiona que les dones estiguin subrepresentades: en primer lloc, a nivell educatiu, la qual cosa limita la suficient disponibilitat de dones qualificades en el sector de l’energia; i, en segon lloc, en el món professional, ja que les dones sovint no arriben als càrrecs de direcció i presa de decisions.La manca de dones formades en el sector energètic implica deixar d’incorporar els seus punts de vista, la seva creativitat i potencial en el futur del sector energètic europeu.

Però això, per què és important?

• A nivell educatiu

La baixa taxa de matriculació de dones en estudis en el camp de l’energia i les altes taxes d’abandonament després de la universitat no només signifiquen una pèrdua de contribucions per part del sector femení de la població sinó també una pèrdua d’inversió en la seva educació.

L’accés professional al sector de l’energia (públic, privat i acadèmic) està estretament vinculat a l’educació científica i d’enginyeria, en què les dones ja estan subrepresentades, el que indica que l’arrel del problema rau en la no vinculació de les dones en el sector des d’una edat primerenca. La diferent socialització de les nenes i nens afecta en la seva elecció de carrera professional. Diferents investigadors en el camp creuen que els estereotips negatius relacionats amb les dones que treballen en treballs típicament “masculins” encara persisteixen en molts àmbits de la ciència i la tecnologia, i poden reduir les aspiracions de les nenes i adolescents a carreres científiques i d’enginyeria[3]. Aquesta línia de pensament s’ajusta al que succeeix a nivell professional.

• A nivell professional

A la Unió Europea, el percentatge de dones que treballen en la indústria energètica és del voltant del 20%, i la majoria d’elles estan exercint funcions no tècniques, com a administració o relacions públiques[4].

Aquesta absència de dones en la força laboral en el sector de l’energia i especialment en els rols de presa de decisions limita la nostra capacitat de tenir en compte els seus interessos i necessitats en relació als assumptes d’energia, per la qual cosa s’acaben creant sistemes d’energia menys inclusius.

Havent donat una pinzellada als problemes, la pregunta lògica és: què es pot fer? Les següents són només tres formes d’abordar la situació i proporcionar solucions.

• A nivell educatiu

Augmentar l’educació universitària: Les raons per les quals molt poques dones opten per iniciar una carrera en el sector de l’energia poden variar àmpliament (socials, culturals, personals i econòmiques). Així, seria adequat que les universitats i les escoles de formació professional invertissin esforços en formar més dones amb aquests perfils. Això impulsaria l’entrada de dones en el sector de l’energia. Tot i la diferència de gènere trobada en les habilitats cognitives (com les relacionades amb les habilitats espacials), s’ha identificat que els canvis importants estan relacionats amb la percepció social de les carreres científiques i tecnològiques.

Conscienciar a l’educació primària i secundària: És important crear consciència en l’educació primària i secundària[5] sobre les iniciatives de gènere. Canviar el biaix de gènere implícit en l’educació relacionada amb l’energia pot ajudar a remodelar la percepció col·lectiva que vincula les carreres tècniques i d’enginyeria amb els homes. La visualització d’imatges i exemples de dones que treballen en l’energia ajudaria a que les dones joves s’imaginessin treballant en aquest camp en un futur.

Educar els pares: segons Adja i Kaiser[6], “els pares, en particular el pare, és el factor que té més influència en les noies a l’hora de triar una carrera en el camp de la tecnologia de la informació“. Si bé caldria realitzar més estudis per determinar si això també passa en tots els camps de la ciència, es pot assenyalar que cal educar els pares que, per la seva pròpia motxilla educacional, tracten a nenes i nens d’una manera diferent. Això significaria abordar el problema des de la font i podria fer-se mitjançant reunions amb els mentors escolars.

• A nivell professional

Augmentar oportunitats d’ocupació per a dones en el sector de l’energia: podem començar per promoure i incrementar les posicions a les administracions públiques i fomentar el diàleg amb els diferents actors involucrats en la transició cap a un sistema energètic més sostenible que inclogui més treballadores.

Crear programes dins de les companyies d’energia per donar poder i suport a les dones: donar més suport a les dones que ja estan en el sector de l’energia, però que treballen en llocs administratius o on no es prenen decisions, perquè puguin optar a altres posicions dins de l’empresa. A vegades és dins de l’empresa on dones i homes adquireixen coneixements i habilitats. Es pot fomentar que les figures de lideratge posin a l’abast de les dones talentoses les eines per al seu ascens professional.

• A nivell polític

Promoure que els actors rellevants dins el sector implementin polítiques d’igualtat de gènere, transferint el coneixement existent sobre la bretxa de gènere en el sistema energètic: utilitzant la base de coneixement existent generat en el sector acadèmic, crear contingut accessible a empreses i persones. Els actors interessats poden crear consciència sobre les barreres que obstaculitzen la igualtat de gènere, i difondre recomanacions per a diferents perfils institucionals en el sector energètic europeu.

Aquestes són només algunes de les coses que es poden fer. La cooperació entre les diferents institucions és crucial per reduir la bretxa de gènere en el sector energètic. A Ecoserveis considerem clau crear sinèrgies entre les institucions públiques, el sector privat i les organitzacions de base per desenvolupar i transferir coneixement. Només qüestionant la situació actual i proporcionant solucions pràctiques serem capaços de crear una societat més equilibrada pel que fa al gènere. I en fer això en el camp de l’energia, també influirem en altres camps. I tu, què en penses?